La llarga, complexa i desigual història d’amor entre Barcelona i Nova York no s’entén sense l’existència de la polifonia de mirades i de veus que han contribuït a la construcció de la imatge d’una ciutat festejada per una pretendent que es proposa, tot emmirallant-s’hi, arribar a trobar la millor imatge de si mateixa. Aquest llibre ressegueix l’aportació catalana a la construcció de la imatge de Nova York com a «terra de promissió», ciutat on tot sembla possible, que convida a la recerca de l’ideal vitalista d’autorealització, de llibertat política, de pensament i de creació, i que, des de finals del segle XIX s’ha convertit en un important focus d’atracció de tot tipus de viatgers. El llibre aplega un centenar de textos d’autoria catalana —textos que van des de la imatge de la ciutat oferta el 1874 per la revista La Llumanera de Nova York fins al reviscolament posterior a la covid del corresponsal de La Vanguardia l’estiu de 2021— que configuren un ampli i divers mosaic de veus i de punts de vista, de gèneres i de subgèneres literaris. El llibre aplega textos, entre molts altres, de Torres-Garcia, Dalí, Tàpies, Josep Pla, Pere Gimferrer, Terenci Moix, Carles Fontserè, Quim Monzó, Eduardo Mendoza, Sergi Pàmies, Eva Piquer, Roser Caminals, Jordi Puntí, Empar Moliner.
Un centenar de veus i mirades catalanes sobre la ciutat de Nova York, mite i realitat, dels últims 150 anys, que parlen tant del que s’hi veu com de qui mira.
Què en diuen
En llegir aquest llibre, enterament compost d’observacions de viatgers i conciutadans catalans, he entès una cosa de la meva ciutat —perquè no soc altra cosa que novaiorquesa— que no havia copsat abans, que és el ritme dels canvis.