William Faulkner considerava que Erskine Caldwell era un dels millors novel·listes dels Estats Units.

Amb una prosa àgil que fluctua entre la comèdia i la tragèdia, Caldwell retrata a Aldarulls de juliol el furor i la bogeria d’una comunitat que, encegada pels prejudicis racials, no titubeja a l’hora de cometre un crim salvatge.

Uns cops a la porta desperten el xèrif McCurtain a altes hores de la nit. Pel comtat de Julie corre la brama que en Sonny Clark, un xicot negre que treballa a la plantació d’en Bob Watson, ha violat una noia blanca. Una munió d’homes s’ha aplegat a Flowery Branch amb la intenció de fer justícia pel seu compte i escarmentar-lo, però el xèrif no en vol saber res. S’acosten les eleccions i el que més tem és perdre-les. Sap del cert que, tan si empresona en Clark com si permet que el linxin, en sortirà escaldat.