La terra, el fang, la misèria i la violència. Des de les primeres línies, aquesta novel·la ens atrapa en l’atmosfera sufocant dels horrors de la colonització francesa a Algèria. Escrita amb una potència rítmica impressionant, i alhora amb un llenguatge aspre i poètic, Mathieu Belezi ens endinsa en el segle XIX per retratar de manera magistral la visió supremacista i esbiaixada d’una família de colons i un grup de soldats que es veuran atrapats en l’infern que ells mateixos han provocat. Una relat com un cop de puny que ha sacsejat França i que ha merescut diferents premis i reconeixements com el prestigiós Premi Inter Livre que atorguen els oients de France Inter. Un història que explora els confins de la maldat per entendre les conseqüències de la colonització europea que continua tenyint de sang, destrucció i violència el món actual.
Què en diuen
No hi ha cap altra sortida, no hi ha hagut mai cap altra sortida, sembla dir Mathieu Belezi en arribar al final del seu llarg viatge per Algèria, recollit amb una força aclaparadora en aquesta gran novel·la sobre la il·lusió colonial.