
Premi Goldsmith a la innovació
John Lennon va comprar una illa a Irlanda. Aquesta és la història del fascinant viatge que va fer deu anys després per trobar l’illa, però sobretot per trobar-se a si mateix.
Fugint de la premsa, Lennon intenta asserenar l’esperit i superar així els fantasmes que el persegueixen i li bloquegen la creativitat. Per aconseguir-ho, un conductor irlandès d’allò més peculiar li farà de guia espiritual improvisat.
Amb un domini sublim del llenguatge i dels personatges, Barry ens ensenya el Lennon més autèntic, el de l’humor canviant i l’ànim atribolat, i ens submergeix en l’exploració del passat propi, els orígens, el que hem fet i el que hem deixat per fer.
Després de Ciutat de Bohane, Beatlebone (obra guanyadora del Premi Goldsmith 2015) és la segona incursió de Kevin Barry en el camp de la novel·la, amb resultats igualment extraordinaris.
Què en diuen
Llibres com aquest només apareixen una vegada per generació.
Només una bèstia literària, un temerari totalment convençut que va ser posat en aquest planeta per escriure, podria o deuria mai intentar retratar una persona tan icònica com John Lennon com a personatge dins d’un relat de la seua pròpia invenció. Kevin Barry, la novel·la anterior del qual va ser la distòpica Ciutat de Bohane, és aquesta bèstia.
Al·lucinatori i bell, el llenguatge que Barry fa servir per revelar el turment interior de John Lennon fa que Beatlebone sigui molt més que una simple obra de ficció elaborada per un fan.
Casualment lírica, formalment inventiva, divertida i emocionant; és una petita meravella.
Com sempre, l’escriptura de Barry és un plaer. Obscur, psicodèlic i còmic, Beatlebone és una embriagadora exploració sobre la creativitat i la identitat.
Aquest extraordinari llibre és alhora tan brillant i tan profundament imperfecte que presenta una agradable i complicada endevinalla per al crític.
...és una novel·la foscament irònica amb moltes referències dels Beatles per a aquells que (com jo) experimenten un salt de joia adolescent quan aquestes apareixen.