La novel·la ha estat finalista de:

• August Prize
• Svenska Dagbladet Literature Prize

L’Ellen, una noia d’onze anys, ha deixat de parlar. Ella creu que pot haver matat el seu pare perquè ho demanava a Déu. El seu germà s’ha clausurat a l’habitació. La mare, una actriu d’èxit, continua amb la seva glamurosa normalitat. «Som una família lluminosa!», insisteix ella.

Tanmateix, la foscor s’endinsa a tot arreu i els mons separats de cadascun d’ells anhelen la unió.

L’Ellen manté el seu silenci durant mesos, la qual cosa desperta la preocupació de tots els que l’envolten dins del petit trio familiar. «Érem una a cada costat d’una rasa mesurant les distàncies, ¿o mesuràvem la força de l’altra amb la mirada? ¿Qui de les dues era la forta?, ens preguntàvem recíprocament. ¿Qui era la forta i qui era la dèbil? ¿Qui de les dues s’arrauliria a prop de l’altra a la nit i, plorant, se li abraçaria?