Bristol s’obre amb una escena tan absurda com contundent: Robert Bristol, director de cinema d’èxit moderat, surt de casa seva i un home nu s’estavella a pocs metres d’ell. Ell no ho veu —o no ho vol veure— perquè viu en una mena de deriva mental permanent, absorbit per rutines rígides i pensaments dispersos. Aquest inici marca el to del llibre: una comèdia negra, desencaixada, carregada d’una ironia freda que dissecciona la vida urbana i el món de la creació audiovisual.
Bristol és el retrat d’un cineasta en dissolució: un home que travessa un suïcidi davant de casa, un rodatge africà condemnat a l’oblit, l’enfonsament del seu últim film i un viatge erràtic per carreteres secundàries fins a desaparèixer sense motiu ni drama. Echenoz desplega aquesta deriva amb una prosa precisa i una ironia quirúrgica, mostrant com el món contemporani desarticula la percepció i deixa el subjecte sense cap relat al qual aferrar-se. El resultat és una novel·la sobre la descomposició silenciosa de la identitat i sobre la incapacitat d’ordenar una realitat saturada de fets insignificants: una mirada lúcida i implacable que confirma Echenoz com un dels escriptors més afinats de la nostra època.
Què en diuen
Jean Echenoz, torna amb Bristol, una novel·la (la seva 21a) amb una acció increïble, on la literatura i el cinema tenen els papers principals. Els temes i les tècniques narratives s'entrellacen. Exultant.
Jean Echenoz es mostra en la seva màxima expressió. Una delícia de lectura garantida.
El gust del nostre autor per les combinacions serialitzades, aquell que permet que múltiples personatges entrin, surtin i reapareguin en els moments més incongruents, està en ple joc. Tot això amb una llibertat i una elegància increïbles. Quaranta-cinc anys després de la seva primera novel·la, Echenoz continua sent el nostre heroi.
L'escriptor signa una fantasia divertida, elegant i cinematogràfica.
Alegre i, alhora, poderosament malenconiosa. (...) Un èxit complet i gran.
És divertida, subtil, inexpressiva i rica. El que m'ha agradat és que va constantment a contracorrent de les convencions narratives.
Hi ha aquest costat esbojarrat i absurd a Bristol com en altres dels seus llibres on sabem que sempre serem molt ben tractats per Echenoz, a qui imaginem amb una forma d’indiferència i alhora ironia lleugera però mai mordaç. I després hi ha aquest estil virtuós on tenim la impressió que improvisa constantment amb tot el que la llengua pot oferir. És intel·ligent, divertit, i tots els personatges són formidables.
És com si Alexandre Dumas es trobés amb la novel·la negra, de Dashiell Hammett i Raymond Chandler.
La trama de Bristol és divertida, però el millor del llibre és la manera com està escrit. Si esteu buscant un llibre per passar una bona estona, aquesta novetat de Raig Verd és per a vosaltres.
Una novel·la que es llegeix amb el somriure una mica tort, aquell que apareix quan el lector sospita que l’autor està jugant amb ell —i li agrada.
El gust habitual pels detalls, l’ofici innegable de l’autor i un sentit de l’humor més subtil que els nostres temps fan de Bristol una experiència de lectura plaent i recomanable.
Aquesta es la millor entrada a Echenoz. Amb maestria trasllada el llenguatge cinematogràfic a la novel·la per escenificar el tedi, però també l’humorístic absurd de la vida contemporània amb un personatge que remet a la figura de l’inepte. Humor intel·ligent amb què ens arrenca un somriure i ens obliga a repensar la grisor que ens envolta.