encara que aleshores jo era molt jove una cosa l’havia entesa havia entès que la guerra nosaltres no la podíem guanyar perquè no tenia res a veure amb nosaltres aquella guerra era una guerra que ens feien fer els feixistes i els patrons que ningú tenia ganes de fer i això ho havíem entès tots

Carbonia és una història de lluita a la llum de les làmpades i a l’ombra del carbó, és la història d’un miner i de la ràbia que l’uneix als seus companys. Un conte que comença als vaixells atacats pels bombarders estatunidencs durant la segona guerra mundial i continua als camps de treball de l’Alemanya nazi on marquen els dies i les hores les ganes de sobreviure, la vergonya del mal, la decisió de resistir. Els anys del retorn són l’època de la reconstrucció, dels viatges que es fan o somien perseguint el miratge de condicions de treball millors, d’Austràlia i Sardenya, illes de la injustícia. A les mines de Carbonia la guerra es combat en galeries, pous, cintes que transporten carbó i vides humanes, i els obrers a les trinxeres defensen la feina, la casa, es defensen ells mateixos.