Maryse Condé traça amb tinta vermella de sang el destí de Célanire Pinceau, una guadalupenca moguda per un irrefrenable desig de venjar una agressió terrible soferta de nena. Així, la seva ferida esdevindrà el símbol dels crims comesos contra les poblacions natives i, també, contra les dones de tot el món.
Quan Célanire Pinceau arriba a Costa d’Ivori per treballar en una llar de mestissos de la missió francesa, la seva bellesa, voluntat i presència revolucionaran la petita societat colonial. Però, què busca realment? Què amaga al coll, sota les garlandes més delicades? Quina relació té amb les morts horribles que se succeeixen?
Escrita amb un ritme furiós, Célanire colltallat, desplega els temes centrals de l’obra de Condé: la tensa relació entre colonitzat i colonitzador, la criminalització de les creences ancestrals i, sobretot, el sofriment secular de les dones.
Què en diuen
«És impossible llegir Maryse Condé i no sortir-ne amb una comprensió més trista i més estimulant del cor humà, en totes les seves contradiccions i meravelles.»