International IMPAC Dublin Literary Award 2013
Author’s Club First Novel Award
Premi de Literatura de la Unió Europea
La Ciutat de Bohane és la gran protagonista d’aquesta història. Empestada pel vici, l’ambició, la corrupció i la brutícia, serà l’escenari de la lluita de bandes enfrontades que competeixen pel control de la ciutat.
Logan Hartnett i els seus l’han dominat durant uns anys de calma, però hi ha rumors que el seu vell rival, el Gant Broderick, ha tornat i vol reconquerir tant el poder com el cor de la Macu, l’esposa de Hartnett. Els Cusack dels Colls, enemics ancestrals dels Pixavins d’en Hartnett, també miraran d’aprofitar aquest probable moment de debilitat. L’adolescent fatal Jenni Ching i el seu enamorat, el Llop Stanners, o la nonagenària Nina Hartnett faran també els seus moviments per decidir el destí de la ciutat de Bohane.
Una novel·la visionària que barreja influències del cinema i la novel·la gràfica amb la millor tradició literària irlandesa.
El llenguatge, amb el qual l’autor ha experimentat per crear un dialecte, la sensació de perill i, de vegades, l’humor, fan d’ella una novel·la trepidant.
Què en diuen
Barry és una promesa literària, un gran comptador d'històries. Els personatges tenen tots els registres. Però, abans de res, és una meravellosa barreja de passat, present i futur imaginari.
L'extraordinària primera novel·la de Kevin Barry està plena de meravelles literàries, relacionades amb el llenguatge, la invenció i la sorpresa. Brutalitat salvatge. I humanitat. I dolor permanent de la tragèdia.
Barry és tan bo que res el pot aturar.
Hilarant i imprevisible. Destinat a ser una verdadera estrella literària.
Llegint aquesta novel·la, amb tota la seva violència, també vaig sentir que l’autor exsudava una mena de joia. Joia per trobar i mantenir una veu. Joia per sorprendre’s amb les seves pròpies invencions. Sospito que qualsevol lector, inclosos els irlandesos, sentiran aquesta joia. És per la llibertat. Un avís: aquesta llibertat inclou l’ús d’un llenguatge que normalment es descriuria com “dolent.” Però és el primer cop que llegim un llibre així. Amb la seva atrevida prosa arribem a entendre que allò dolent també por ser bell.
Però part del triomf de Barry potser és extraliterari. No dóna sermons, no adopta il·lusions purificants. A la seva Bohane no hi ha sants, hi ha molts pocs testimonis fiables i moltíssims pecadors. No creen art o bellesa. Però viuen. Els seus majors consols són comuns a tota l’espècie humana: la mort i torrents de rialles fosques.
El llenguatge vernacle de Barry, com el seu argument, és una meravellosa barreja de passat, present i futur imaginat.