Un relat que beu del llegat del cèlebre antropòleg Claude Lévi-Strauss. Adaptada en forma de monòleg als teatres francesos.
Creure en els animals salvatges tracta d’un renaixement, el de la seva autora, l’antropòloga francesa Nastassja Martin, a qui un os gairebé mata a les muntanyes de Kamtxatka. Aquest succés omple d’idees extraordinàries les pàgines del llibre amb un diàleg entre dos mons, entre el passat i el present, entre allò salvatge i allò humà.
Una reflexió, tant política com poètica, sobre la recerca de l’essència del que som, de l’ésser que es desplaça i muta, a través d’una prosa directa i a vegades esglaiadora. Martin ens interpel·la sobre la influència que té en nosaltres la interacció amb la natura i amb altres cultures i aconsegueix no només captivar el lector sinó transformar-lo.
Què en diuen
Creure en els animals salvatges estableix l’equilibri que hauria d’animar idealment tot antropòleg: entre l’alteritat externa i la reflexió interna, entre l’entusiasme i la distància, per no deixar-se fascinar pel “camp” a risc de perdre-s’hi.
Després de ser atacada per un os als confins de Sibèria, Nastassja Martin ens proposa una reflexió d’una lucidesa esfereïdora sobre la trobada entre allò humà i allò no humà.
En un moment d’extrema urgència mediambiental, Nastassja Martin ens recorda els nostres vincles i responsabilitats cap a allò no humà en un llibre-manifest ple de vida. Un relat imprescindible.