El 1935 el règim feixista va confinar el pintor i escriptor torinès Carlo Levi a la regió meridional de la Lucània. Metge de formació, imbuït d’un humanisme profund, Levi va descobrir al sud d’Itàlia un món pagès deixat de la mà de Déu —d’aquí el títol— i regit per una lògica del tot diferent, amb una existència arrelada a la terra i amb un sistema de creences ancestrals, on es fan presents la màgia i la bruixeria. La lucidesa i l’empatia amb què, pocs anys després, Levi descriu aquell món basteixen una obra punyent i apassionada, amarada de pietat i de solidaritat, a mig camí entre la narració, la crònica i l’assaig sobre la “qüestió meridional”. La novel·la va ser portada al cinema per Francesco Rosi el 1979, en una pel·lícula protagonitzada per Gian Maria Volonté.
El retrat d’una societat que Levi esguarda amb una mirada d’un humanisme profund i colpidor, exiliat en un poble de la Itàlia meridional.
Què en diuen
“Carlo Levi és testimoni de la presència d’un altre temps a l’interior del nostre temps, i l’ambaixador d’un altre món dins del nostre món”
“L’impacte de llegir Levi és molt fort. La màgia ancestral i fatalista d’un sud abandonat de tot i de tothom, que viu ensalvatgit al marge de la religió oficial i de l’estat distant, es trasllada magistralment a un text d’una humanitat dolorosa.”
“La profunditat amb què Levi retrata l’interior, l’ànima d’aquells pagesos amb que va conviure durant el seu confinament, supera de molt aquella imatge que els aparia a tots sota una mateixa visió externa de cossos lents que s’arrosseguen, que caminen lenta i pesadament, sempre bruts i vestits de negre.”