Les persones s’enfronten a un dèficit de la cura: tenim massa feina, hi ha massa exigències, no tenim prou temps per poder cuidar adequadament els infants, la gent gran, i a nosaltres mateixos. Alhora, la implicació en la política a molts països del món arriba a baixos històrics, tot i que hauria ajudar-nos a cuidar millor, la veiem com una cosa llunyana. Democràcia i cura argumenta que necessitem repensar la democràcia, així com els nostres valors i compromisos fonamentals, des d’una perspectiva cuidadora.
Joan Tronto argumenta que hem de revisar com el gènere, la raça, la classe i el mercat desvien el treball de cures, i pensar la llibertat i la igualtat des de la perspectiva de fer les cures més justes. La idea que la producció i l’economia són la principal preocupació humana i política ignora la realitat: la cura és al centre de la vida humana, però actualment és fora de la política. Democràcia i cura busca les raons d’aquesta desconnexió i argumenta a favor de fer de la cura el punt central de la política democràtica.
Què en diuen
En aquest llibre, Tronto ens parla d’una història de dos dèficits: el de cures i el democràtic. Per a ella, no es poden comprendre l’un sense l’altre: són dues cares d’una mateixa moneda. Això vol dir que no només s’ha de democratitzar la cura (i porta a terme un anàlisi lúcid sobre la distribució de responsabilitats socials de cura, i dels passis de privilegi adquirits), sinó també que la democràcia mateixa està en risc si no se la cuida.
Tronto no escriu pensant en Catalunya, ni en el seu present ni el seu passat o futur. Però això no impedeix que la poguem llegir també pensant en la nostra societat avui
Tronto ens convida a repensar el concepte de cura més enllà dels prejudicis, els factors de classe i els biaixos de gènere, i defensa que només fent de la cura una preocupació pública i política, i no una imposició, millorarà la qualitat de la vida democràtica