El Comitè del Nobel es va equivocar: Thiong’o és l’autor que el món necessita
Rajeev Balasubramanyam, The Washington Post
Descolonitzar la ment, referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme, no només defensa la importància de recuperar la llengua pròpia en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, sinó que també ens mostra els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de Ngũgĩ wa Thiong’o.
El llibre desenvolupa temes com la redistribució del poder, la lluita de classes o la importància de la posició dels intel·lectuals en aquesta lluita, i també aprofundeix en conceptes com el neoesclavisme, l’imperialisme i el neocolonialisme tractant-los des d’una perspectiva cultural. A partir de la seva experiència personal, Thiong’o explica que les armes conquereixen el país, però que és la política cultural colonial i neocolonial la que subjuga el poble.
Aquesta insòlita combinació entre assaig i autobiografia atorga al punt de vista i als arguments de l’autor una coherència i solidesa difícils de trobar en aquests gèneres en l’actualitat.
Què en diuen
La intervenció més coherent i contundent fins avui d’un debat que està vigent des d’un fa quart de segle.
La tasca de Ngũgĩ wa Thiong'o ens ajuda a reconèixer, no ho oblidem, l’ampli impacte que els nostres programes (educatius, polítics, socials, etc.) exerceixen sobre el món més enllà de les nostres fronteres geogràfiques, culturals i de classe.
Un corpus de feina tan ric és d’una importància tremenda per entendre com el món ha arribat a ser així com és.
Escrit d’una manera punyent i ple de la claredat i honradesa de, probablement, la figura més important de la literatura contemporània africana.
...el poeta o el narrador, argumenta, no pot dur a terme la seva funció dins la societat a menys que comparteixi i enriqueixi la seva llengua. El govern kenyà només va actuar clarament contra l’autor quan va començar a fer precisament això; primer el van empresonar, després el van obligar a exiliar-se. Desplaçar de la literatura la càrrega del racisme i del prejudici postimperialista és, tanmateix, una tasca global, i una a què Ngũgῖ s’ha de dedicar ara des de [Nova York] i en anglès.
Durant molt de temps, Ngũgῖ va ser la veu solitària que cridava contra el vent. Ara, gent com Edward Said s’han unit a la guerra contra l’imperialisme cultural. Que comenci la batalla.
Descolonitzar la ment està escrit d’una manera punyent i està ple de la claredat i honradesa a què ens hem acostumat de l’home que és probablement la figura més important de la literatura contemporània africana.
Fes-li un tall al novel·lista kenyà Ngũgῖ wa Thiong’o i sagnarà política. Està apassionadament compromès amb els ideals igualitaris de la revolució kenyana dels anys cinquanta contra la Gran Bretanya —una dedicació ben il·lustrada en aquest llibre d’assaigs sobre política cultural. El fervor revolucionari de Ngũgῖ no ha diluït el seu èxit literari... L’objectiu principal de la seva còlera política, aquí com sempre, és la corrupció a l’Àfrica entre els governants i els líders empresarials occidentalitzats.
...moltes de les idees estan relacionades amb els llibres crítics previs de Ngũgῖ, amb conferències anteriors, en altres llocs. Però el material aquí té un context nou, i les idees
un enfocament diferent...
...una de les declaracions més importants vingudes de l’Àfrica negra...
Mirant enrere, aquella literatura caracteritzada per Ngũgῖ com «afroeuropea» —la literatura escrita per africans en les llengües europees— serà vista com a part essencial del període intranquil entre colonialisme i plena independència, un període reflectit igualment en la inestabilitat política del continent mentre prova de trobar el seu camí. La importància de Ngũgῖ —i la d’aquest llibre— rau en el coratge amb què s’ha enfrontat a la més urgent de les qüestions.