Llibre de l’any a The Washington Post, The London Observer i a The New Yorker
Desig és una història sobre l’ambició, els desitjos i els anhels que ens fan humans. L’obra uneix dues icones de la civilització occidental: una exploració àrtica llegendàriament desastrosa i un dels episodis més infames de la història de la humanitat: la colonització de Tasmània.
És 1839. Charles Dickens ha publicat amb gran èxit Oliver Twist i ha perdut el seu pare i la seva filla petita, la Dora. A la remota colònia penal de la Terra de Van Diemen, una nena aborigen fa de model per a un retrat en un vestit de seda vermella. Aquesta nena és Mathinna, la filla adoptiva del governador de l’illa, Sir John Franklin. La seva dona, Lady Jane, fa servir Mathinna en un experiment per determinar si la ciència, el cristianisme i la raó es poden imposar a la barbàrie, l’impuls i el desig. Anys després, en algun lloc de l’Àrtic, Sir John Franklin desapareix amb la seva tripulació en una expedició per trobar el llegendari canal del Nord-oest.
Richard Flanagan és una de les veus literàries internacionals més inventives, i Desig evidencia la manera com el desig, amb el nostre control o negació, configura les nostres vides.
Què en diuen
Amb una prosa densa i poètica, Flanagan descriu alguna cosa que existeix en totes les experiències humanes, per sobre i més enllà de particularitats històriques i diferències culturals.
En mans segures i expertes, la ficció pot alliberar el passat i la nostra percepció sobre figures històriques mitjançant procediments que els acadèmics o els periodistes haurien d’envejar profundament. Richard Flanagan és un cas exemplar d’aquesta expertesa i seguretat.
Una punyent acceptació de la manera com diem que no a l'amor.
Flanagan ha escrit una meditació exquisida, profundament commovedora, intricadament estructurada, sobre l’anhel de contacte humà en tota la seva diversitat de formes -- aquesta barreja de compassió, curiositat, afecte, luxúria, atracció, intriga, egoisme i altruisme que s’agrupa maldestrament sota el concepte abstracte més perillós de tots: l’amor.