Assaig sobre la traducció com a disciplina artística entre la poesia i la performance, la identitat i la col·lectivitat.
En els marges de la llengua i la cultura literària dominants, la traducció uneix la performance, la repetició, el fracàs, el procés, la col·laboració, el feminisme, la polifonia, la conversa, la diferència, el punk i la improvisació. Nakayasu desafia el concepte clàssic de traducció com una transformació d’una llengua a l’altra, amb una revolta personal i col·lectiva: cada decisió en la traducció és política, cada paraula, un possible fet artístic transformador.
Aquest llibre forma part de la col·lecció Cicló, on la llengua és al centre per pensar com anomenem i per què, i així transformar la nostra mirada i el món.
Què en diuen
Les seves aproximacions projecten llum en temes com la identitat, el racisme, el feminisme, la integració, el colonialisme, l’amistat, la col·laboració, tot amb relació a la traducció.
Traduir és intimar amb equivocar-se. No veig que això sigui descoratjador. A què vols ser fidel? A les normes de la cultura de traducció angloamericana? A l’estil i el to del text original? A la sensibilitat de la cultura literària i el context al qual pertany? No hi ha una sola resposta. Qualsevol tria exigirà alguna forma de desobediència o supressió. M’interessa posar nom a la desobediència.
Un al·legat a favor de les possibilitats artístiques i polítiques del llenguatge.