Davant dels ulls del lector cobra vida una plaça d’una gran ciutat sense nom, amb el seu tramvia circulant al voltant. En aquest escenari minimalista es desenvolupa una història sobre les vides quotidianes i les passions ocultes dels residents locals. Aquests afers estan sota l’ombra del joc que es du a terme entre bastidors on l’únic que importa són els tèrbols beneficis de l’invisible personal que controla els esdeveniments. El seu enfocament omnipresent, destructiu i improvisat és l’expressió de la seva arrogància, que infecta els residents i enverina les seves emocions. Menyspreen qualsevol que depengui d’ells i culpen de les seves desgràcies als que són més indefensos i febles. El desdeny posa en acció un mecanisme de violència i exclusió quan la plaça s’omple d’una multitud de refugiats que arriba amb el tramvia, sobtadament desposseïts de les seves llars. La visió dels altres com un tot, sense singularitats i desproveïts de qualsevol emoció o empatia fa possible veure’ls com un conjunt de problemes i molèsties que cal resoldre sense objectivar les seves possibles carències i dificultats. Tulli realitza un exercici magistral d’escriptura envers la definició de la subjectivitat de la persona i de com s’enfronta als conflictes socials. En la seva literatura es poden percebre les influències de Saramago, Tabucchi o Paul Auster.
Què en diuen
Els seus escrits realment són incomparablement bells, i estan, a més, en exquisida sintonia amb corrents polítiques i socials passades i futures.
Deixeu que, d’entrada, aclareixi que l’obra de Tulli, tot i estar repleta de reflexions serioses, no és gens àrida i és gairebé sempre gratificant des del primer moment.
Descartes sospitava que la realitat no era sinó una imposició diabòlica sobre la nostra imaginació i, en El defecte, Magdalena Tulli, una extraordinària escriptora polonesa que és tant cosmòloga com novel·lista, ha creat un teatre de la realitat que el mateix geni de Descartes podria haver somniat: un món de política sinistra i metafísica còmica, replet de cors solitaris, refugiats i policia antidisturbis. El llibre és fredament encantador, divertit i desolador. Faria plorar el mateix dimoni.