Pròleg de Jordi Nopca
En aquesta segona novel·la brillant i incisiva de Tsitsi Damgarembga, s’aprofundeix el dolor que genera el colonialisme i el sistema educatiu europeïtzant, mentre Zimbàbue lluita per assolir la independència.
Quan la Tambu comença l’escola secundària al col·legi de senyoretes del Sagrat Cor, encara es recupera del dany que la guerra ha infligit a la seva família. En aquesta institució, on la majoria de gent és blanca, topa amb pràctiques discriminatòries que dificulten els seus esforços per ser la millor estudiant. Un cop graduada, a la seva primera feina com a publicista, se n’adona que les forces polítiques i històriques que amenacen la seva comunitat també es troben fora dels murs de l’escola.
El llibre del no continua la saga de la Tambudzai, reprenent-la on la va deixar Neguit permanent.
Què en diuen
Després de Neguit permanent, Tsitsi Dangarembga ha escrit un altre clàssic.