Tafanejar les deixalles d’una universitat de màgia pot tenir conseqüències inesperades. Sobretot si ets una rata que devora vells llibres d’encanteris i restes de pocions. Poden passar coses rares, com que aquesta rata i les seves companyes aprenguin a parlar i, una mica pitjor, a pensar. Això és una cosa difícil de pair, sobretot per a Maurice, el gat que solia perseguir aquestes rates i que també ha après a parlar.

Maurice sap que cal adaptar-se als nous temps per treure’n partit. Quan ensopega amb un noi ingenu que sap tocar la flauta, comprèn que els seus dies de pobresa han acabat. La sort somriu a la banda: recorren els pobles i les ciutats desplomant els seus habitants, que aterrits davant la inesperada plaga de rates, paguen gustosos els serveis del jove perquè les espanti amb la flauta.

Tot va de perles, fins que les rates comencen a dubtar que tot això sigui moralment ètic.