Els «Senyors de les Estrelles» van arribar fa molts anys, i van capgirar per sempre el destí del planeta Fomalhaut II amb les seves guerres interestel·lars. Un d’aquests Senyors, l’etnòleg Gaverel Rocannon, està estudiant el planeta per a la Lliga de Tots els Mons, quan un enemic destrueix la seva nau i l’hi deixa atrapat i incomunicat. Per tal d’alertar la Lliga d’aquest enemic, haurà de recórrer aquest món desconegut, i alhora qüestionar-se tot el que es pensa que en sap, del planeta, dels seus habitants i d’ell mateix.
En El món de Rocannon convergeixen moltes fites importants: va ser la primera novel·la publicada per Ursula K. Le Guin, la primera del cicle hainita, i la primera on s’hi van fer servir els responibles. És, per tant i en molts sentits, un puntal indiscutible de la literatura de gènere i universal. Hibridant ciència-ficció i literatura fantàstica, i amb els seus plantejaments sobre el colonialisme, els intercanvis culturals i els conceptes del bé i el mal a través d’un suposat «progrés tecnològic», Le Guin mostra que estava destinada a revolucionar la literatura ja des del començament.
Què en diuen
La novel·la debut de Le Guin ja ens mostra el seu prometedor talent; trencant els límits del gènere, teixeix la història que dona inici al seu cicle hainita, i regala a futurs escriptors el nom i el concepte de responible, el dispositiu per comunicar-se a l’instant a través de l’univers.
El món de Rocannon és l’obra d’una escriptora a la cerca d’un estil i veu propis, però aquí ja hi trobem un fet rar dins la ficció científica, que és que l’autora aconsegueix crear una narrativa que es pot veure com a ciència-ficció i alhora com a alta fantasia.
Al principi el corrent literari dominant marginava la seva obra. Llavors, ella va transformar el corrent literari.
El que fa única a Le Guin és la magnitud i la complexitat de la seva mirada: aquesta dona té literalment el cosmos al cap
Hi ha moltes raons per estimar El món de Rocannon: les descripcions belles i exactes, la sintaxi; la veu autènticament poètica de Le Guin; la tristesa dels herois per les seves civilitzacions perdudes; l’evocació del viatjar a peu de molts passatges; els felins voladors; el final incomparable de l’obra.
El món de Rocannon és una satisfactòria història d’aventures, especialment el final, que és melodramàtic però suaument agredolç.
El món de Rocannon és una lectura senzilla, lleugera i amena, i també és una aportació agosarada i valuosa al llegat de Le Guin