ELS COLORS DE L’ACCENT: Pantone 362C, el color de les antigues bústies dels pisos de Can Garcia.
L’impacte de la immigració peninsular en una vila industrial catalana dels anys setanta, vista a través de la mirada retrospectiva de l’aclamat autor de Maletes perdudes. Un relat construït sobre la memòria d’un passat recent, i una reflexió implícita sobre el present.
Deu anys després de la seva publicació, Jordi Puntí ha revisat i actualitzat el text per a la seva edició dins de la col·lecció L’Accent.
“Teníem deu, onze, dotze anys. Aquella edat en què la ficció i la realitat es confonen (perquè la infantesa és una ficció). Quan ens barallàvem, o simplement ens intimidàvem els uns als altres, tots, castellans i catalans, vivíem en una ficció que ens semblava molt real. […] Ara tinc ganes de reviure aquella ficció infantil que ens dominava a tots. Sense manies ni compassions, sense provar de justificar res. Avui dia, a la vila industrial, tots els carrers són asfaltats i plens de cotxes. Has de sortir molt enfora si vols trobar descampats per jugar. Moltes fàbriques han tancat. Avui dia, als pisos on s’estaven els castellans hi viuen altres persones. A cada balcó hi ha una parabòlica, i molta roba estesa. Està previst que algun dia els tirin a terra. Ara la gent diu: ‘els moros’, ‘els negres’, ‘els xinos’. Miro enrere, trenta anys enrere, i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present”.
Què en diuen
Aquest llibre serà un clàssic, una joia de la literatura catalana contemporània
Una raríssima professionalitat d'escriptor que s'hi mira, que es documenta, sospesa i valora cada paraula, cada objecte i cada gest, cada referència i cada miratge de cada època i de cada lloc.
Més que narrar escenes, Jordi Puntí condensa biografies senceres a partir d'un record, d'una absència, d'un retorn. Sovint el protagonista coneix un personatge que el posa en contacte amb una vida més intensa que la seva.
Jordi Puntí ha escrit un llibre intel·ligent i interessant, que
conté les dosis justes d’humor, de crueltat i de tendresa
Fet i fet, un llibre equilibrat, que no cau ni en la nostàlgia ni en la 'batalleta', i que no cerca ni bons ni dolents.