Un brot d’Ebola s’estén per una zona rural del Sudan del Sud. Un bruixot serà la peça clau per a la seva extinció. Amb cert sentiment de culpa —perquè, potser, podria haver fet alguna cosa més— decideix adoptar una nena supervivent del desastre, l’Alice. Alhora s’enfronta a l’ésser maligne causant, un yam que habita al fons d’una cova, un lloc fred i fosc, un lloc buit i sense ànima on gairebé no es pot ni respirar.
Anys després, seguirem l’Alice i el Topi, el seu fill, per un camí que els durà a enfrontar-se amb el mateix ésser maligne. D’alguna manera, els ha estat esperant tota una vida.
Què en diuen
Stalker és una veu narrativa molt potent i eficaç, que sorprèn, enganxa i torba a la vegada, i de la que esperareu, com jo, tornar a llegir quelcom ben aviat.
El domini de la llengua i dels recursos literaris que té el seu autor és absolut. Ja era hora que algú s’atrevís a escriure ficció sobre l’Àfrica, que ho fes d’una manera tan talentosa.
Entremig de la realitat més crua, resplendeixen gestos d’una confiança inversemblant, la necessitat de companyia, la capacitat de superació. Stalker aconsegueix fer visible l’ingredient misteriós del comportament humà que ens mou més enllà del benefici propi.