ELS COLORS DE L’ACCENT: Pantone 300C, color blau cel, com els que surten retratats al llibre.
Durant 65 dies, reclosa a casa per la pandèmia, l’escriptora surt cada matí al pati a fotografiar el cel. La imatge del blau, juntament amb la música de Beethoven i l’escriptura d’un diari l’ajuden a no perdre’s. Mentre sona la música de Beethoven, l’envaeix el record, llunyà però permanent, del suïcidi de la mare, al qual tracta de donar sentit. Entre les diferents composicions de Beethoven, la simfonia que es va acabar titulant Eroica. Heroica, com la vida. Quan arriba la filla adolescent, pregunta per la mort de l’àvia: «ho vol saber tot, tot allò que mai no ha demanat, i jo explico i recordo sabent que la memòria escriptura la vida». És així com allò que néixer com un diari de confinament esdevé un fil de memòria que trena generacions. «És aquesta la feina que ha vingut a fer aquest estrany recés: fer emergir absències i suturar-ne d’altres?»
També teniu Eroica en format audiollibre amb la veu de la mateixa autora.
Què en diuen
Una constel·lació de mínims rituals per a la supervivència que es despleguen davant nostre amb la potència simfònica i la delicadesa del “lied”, cercles concèntrics i punts de fuga. És un llibre important, aquest. Mínim, dens, emocionant
L’Eroica de Cristina Masanés ha cridat l’atenció perquè de tant en tant alguna autora com ella ens recorda que la literatura consisteix a posar l’ànima damunt la taula i explicar-se-la per escrit. No és fàcil i per això sobresurt
Les entrades d’aquest dietari són miniatures precises i intenses que es despleguen en breus reflexions lluminoses
Contra la lògica monstruosa de la por, la invocació a l’alegria de Beethoven retorna no només una imatge feliç de la mare trista i enforteix el nus que trena generacions, sinó sobretot la primacia del que és humà