Premi Novelpol a la millor novel·la negra publicada el 2002

“Vaig assegurar-me de que ningú portés a sobre la seva documentació: eren harraga, els qui cremen els seus papers, per sortir del país sense deixar rastre. Els vam explicar que era per protegir-los, perquè no els poguessin retornar al seu lloc d’origen, que mai havien de confessar. En realitat, era la organització qui  es beneficiava d’aquesta situació. Un cop els deixaven als seus llocs, no s’atrevien a sortir sense documentació, ni a abandonar el treball, o, en el cas dels més desesperats per tornar, a demanar auxili al consolat”.

Aquesta és la negra història de Jalid, un jove tangerí que es mou entre Europa i Àfrica, entre el luxe i el delicte, entre la moral i el plaer, entre el tràfic de drogues i el de persones, un supervivent que desgrana en primera persona la corrupció, l’explotació i el fàstic d’un sistema on tots són titelles, i on és pràcticament impossible ser l’amo d’un mateix.

Novel·la negra basada en les màfies de la migració. Tràfic de drogues i de persones enmig de dos mons amb institucions corruptes, dos mons que confronten tradició i modernitat, pobresa i luxes, il·lusions i frustracions. On sicaris, camells, narcotraficants, policies de fronteres, polítics i respectables advocats, conviuen enredats en una trama de diner ràpid i tret fàcil.

“Un món que no veuen els mortals, els qui es creuen en el teu camí per anar a la feina, et venen el pa cada matí, et saluden al tornar a casa”.