Una nit fatídica, en Vespre, un paranyer de l’illa Patji, s’adona que Els De Dalt volen conquerir el seu poble per fer ús dels Aviar, les aus sobrenaturals amb què comparteixen vincle. Per això, quan es presenta l’oportunitat de travessar un portal místic per buscar ajuda a través del caliufosc, en Vespre s’hi llança equipat només amb una canoa i amb tot l’enginy i coratge que el caracteritza.
En un lloc desconegut del caliufosc, es troba la nau espacial Dinàmic, capitanejada per l’Estrel·lí, una drac jove empresonada en forma humana, i tripulada per un grapat de marginats i exiliats. L’equip del Dinàmic ha descobert una oportunitat molt lucrativa, que l’Estrel·lí podria aprofitar per eixugar el deute que escanya el seu grup.
En Vespre i l’Estrel·lí uneixen forces pensant de solucionar els problemes propis, però aquesta unió ben poc convencional també s’haurà d’enfrontar a compromisos arriscats, el verí de la política i l’eco destructiu d’un déu mort.
Què en diuen
Illes del caliufosc és francament divertit. És un viatge a través d’un món del cosmere que ha estat latent durant molt de temps, ple de personatges excel·lents que reben el protagonisme que mereixen.
Recomano moltíssim Illes del caliufosc. Sanderson té una manera natural d’atraure’t des del començament amb els seus personatges i, gràcies a un ritme excepcional, t’enganxa de principi a fi. Illes del caliufosc em va atrapar des del començament fins a la famosa Sanderlanche, i a partir d’aquí no vaig poder deixar el llibre fins que vaig arribar a la darrera pàgina. Crec que Rull del mar Maragda segueix sent el millor llibre dels projectes secrets, però aquest és un llibre fantàstic i una gran novel·la independent ambientada en l’increïble univers del cosmere de Sanderson.