Vivim envoltats de relats sobre el col·lapse: crisi climàtica, catàstrofes tecnològiques, guerres globals, búnquers de luxe i fantasies d’escapisme reservades a uns pocs. Imaginar la fi analitza per què la fi del món s’ha convertit en el nostre horitzó cultural i polític, i com aquesta imaginació apocalíptica sovint actua com un mecanisme de paràlisi. A través de la teoria crítica, la filosofia i l’anàlisi de la cultura contemporània, el llibre qüestiona el fals dilema entre imaginar la fi del món o imaginar la fi del capitalisme, i proposa pensar el final no com un col·lapse inevitable, sinó com un camp de disputa política, simbòlica i col·lectiva en un planeta que ja ha entrat en una fase de transformació irreversible.
Lluny del catastrofisme impotent i del tecnooptimisme salvador, Imaginar la fi és una invitació radical a reapropiar-nos del futur quan sembla que ja no n’hi ha. Un assaig lúcid, provocador i necessari que dialoga amb el pensament contemporani, la ciència-ficció, els imaginaris climàtics i la cultura pop per oferir eines intel·lectuals amb què pensar, actuar i decidir com volem habitar el temps que ve. Un llibre imprescindible per entendre per què imaginar la fi és, avui, una tasca política urgent.
Què en diuen
Amè, i alhora profund. Intel·ligent, i alhora accessible. Eudald Espluga defuig els tòpics, va fins a la fi del món i torna a nosaltres per a explicar-nos-la: la seva anàlisi del futur incert és un bàlsam per a un present en flames.
Un assaig enginyós, lúcid i precís. Eudald Espluga converteix l’apocalipsi en un terreny fèrtil per a pensar la nostra realitat.
Amb Evangelion, Nick Land i Labubus, Eudald Espluga forja una brúixola prometedora: recuperar la imaginació de l’Apocalipsi de les urpes de qui ens el va robar, feixistes que el van disfressar de Col·lapse.
Avui, Mark Fisher llegiria Eudald Espluga. La seva lucidesa intel·lectual sempre m’il·lumina: si amb No siguis tu mateix ens va mostrar els paranys del gòspel de l’autosuperació, ara detecta els falsos mites del col·lapse perquè l’apocalipsi, més que com a estratègia reaccionària, pot succeir per a bé.
La tesi d’Imaginar la fi és que, en un moment en què el canvi climàtic, la tecnologia i les crisis globals posen en qüestió totes les nostres certeses sobre el futur, l’esquerra hauria de saber aprofitar la sensació que el món s’acaba per donar-li la volta i convertir-la en una font de motivació per canviar les coses en clau progressista.
Lectura analgèsica i combativa. Espluga hi fa una exhibició d'erudició i densitat argumental insòlites en un temps de cunyadismes i consignes a granel.
"Imaginar la fi" no és un llibre per llepar-se les ferides, sinó que dóna eines per afrontar el futur d’una manera més esperançadora o almenys amb més força, més ben preparats.
Amb erudició i elasticitat mental, embasta una lectura radical del pensament apocalíptic, el que millor defineix la dècada.
Un assaig provocador que ens ofereix eines intel·lectuals per a decidir com volem encarar el futur.
Imaginar la fi és una aposta per la lucidesa col·lectiva.
A més de fer un estat de la qüestió i revocar tota fantasia escapista, el millor que aporta Espluga és la proposta que una altra fi del món és possible. Llegiu Imaginar la fi i feu-lo circular.
Un assaig-assaig que sorprèn per l’erudició, l’eclecticisme dels referents i la singularitat del plantejament