En aquestes anotacions, escrites mentre rebia la instrucció militar a Barcelona, el 1921, i quan ja despuntava com a escriptor i periodista, Ventalló expressa el seu rebuig a l’exèrcit i les seves conviccions catalanistes, així com la seva simpatia per les insurreccions anticolonials que s’estaven produint al Marroc. Les anècdotes reflecteixen amb ironia el mal funcionament de l’exèrcit a la fi de la Restauració; les estratègies dels reclutes per escapar de la disciplina militar; i les tensions, nacionals i de classe, entre ells. Un segon text posterior va deixar constància de la que va ser la guerra de la seva generació, la del Rif i de l’impacte que va tenir als intel·lectuals que van protagonitzar la Segona República.