‘Kannjawou’ és una paraula criolla haitiana per a una celebració espectacular. I això és precisament el que és aquest llibre: un jubileu de totes les coses haitianes: les alegries i riqueses de la seva cultura i la tristesa de la seva història.
Cinc joves a punt de ser adults somien en va amb un futur al miserable barri de la rue de l’Enterrement, prop del gran cementiri on fins i tot els morts han de lluitar per trobar un lloc. Davant la violència de les relacions socials i els danys causats per dècades d’ocupació militar-humanitària al seu país sota el control de la comunitat internacional, el seu únic mitjà de subsistència és la fantasia de revolucions improbables, els ensenyaments del “petit professor” i la seva vasta biblioteca, o les ordres de ma Jeanne, ferotge guardià de les regles elementals de la humanitat, regles que els rics i els representants intercanviables de les ONG planetàries ignoren alegrement. A aquests darrers, al vespre, els agrada desplomar-se al “Kannjawou”, un bar local tan pintoresc com autèntic als ulls dels visitants desinhibits que estan sobreentrenats a apartar la mirada decididament de l’infern normal que viu un poble simplement ocupat en no morir.
A la cultura popular d’Haití, la paraula “kannjawou” designa originàriament celebració, compartir. Però en quines celebracions pensar quan el patiment, que fa envellir massa ràpid, porta a la resignació fins al punt de destruir la solidaritat de les primeres comunitats?
Evocant de manera brillant la dimensió combativa de la qual tota la seva obra porta el rastre ardent, Lyonel Trouillot escenifica a Kannjawou la tragèdia d’un Haití que, sota el domini de qüestions que no li són pròpies, presa d’ostatge per les desigualtats, els jocs de poder i la precarietat, deriva en la seva pròpia història, privada de qualsevol projecte col·lectiu redemptor.
“Una novel·la notable sobre Haití, el poder de les paraules i la inutilitat de la història.” – Adam Hocker.
Què en diuen
“Una novel·la notable sobre Haití, el poder de les paraules i la inutilitat de la història.”
«L’escriptor haitià posa a prova la resistència de l’amor i l’amistat en una societat governada per la injustícia, la precarietat i la set de poder. (...) Turmentat per la mort, aquest teatre de la vida ple de referències literàries es regeix també pels somnis, la poesia i l’esperança en la humanitat.»
«Una de les veus més potents de les lletres francòfones (...) Què fer davant el dolor? Somiar a compartir, respon Lyonel Trouillot, sempre somiar, fins i tot amb llàgrimes.»
Determinats escriptors tenen el poder d'inventar amb les paraules un territori profundament humà, on la celebració i l'alegria encara són possibles. Lyonel Trouillot n’és un.» Lyonel Trouillot descriu, en un llenguatge generós que flueix lliurement, el petit univers del Gran Cementiri, la colla de cinc que es fa gran amb el pas de les pàgines i la capital dividida en dos mons. (...) Barreja la descripció pintoresca amb la realitat cruel, concilia la mirada poètica i la visió política, afegeix al seu humor melancòlic un gran pessic de desesperació.»
«Hi ha amargor i ràbia, però també una enorme tendresa en la mirada de Lyonel Trouillot sobre aquest país que és el seu. (...) I escoltem, amb ganes de respondre com un eco, el “T'estimo” convençut d'aquest autor de cor enorme.»
«Agitador, l'escriptor haitià ho és a la seva manera, amb el seu estil captivador i les seves novel·les sense pretensions. (...) L'extravagant Kannjawou és una de les més audaces. (...) Implacable.»
«Novel·la extravagant, una de les millors de Lyonel Trouillot. Personalitats totes dibuixades admirablement i terriblement vives.»
«Trouillot torna a situar el discurs poètic al cor del seu llibre: com, per què escriure? Per donar tombs, pensar en una altra cosa que no sigui la supervivència, en definitiva, viure.»
«Propera a la poesia, l'escriptura de Lyonel Trouillot és densa, refinada, potent. Les frases es pensen acuradament. (...) Determinats escriptors tenen el poder d'inventar amb les paraules un territori profundament humà, on la celebració i l'alegria encara són possibles. Lyonel Trouillot n’és un.»