Un home d’ulls grocs camina nu enmig del bosc. No recorda res, ni tan sols com parlar; és una pàgina en blanc. Una família l’acull i l’ensenya de nou a parlar i a viure. L’home, a qui anomenen Falk, és enviat a cercar la seva antiga identitat a la gran ciutat d’Es Toch, on hi habiten els Shing, el temut Enemic de la Lliga de Tots els Mons. Això és només l’avantsala de l’autèntica troballa: el fet que tota la galàxia pot estar sota el domini d’una gran mentida.
La ciutat de les il·lusions és la tercera novel·la publicada per Úrsula K. Le Guin, el 1967. L’obra tanca la trilogia de Hainish en l’univers de l’Ekumen i esdevé una fita imprescindible per assolir l’excel·lència de La mà esquerra de la foscor i Els desposseïts. Plena de clarobscurs, la novel·la ens parla sobre la necessitat vital de la memòria i de la perillositat que representa una societat fonamentada en la mentida i les falses il·lusions. Amb aquesta obra, Le Guin es reafirma en una escriptura profundament sensible, crítica i madura, que ens interpel·la directament i que ens farà replantejar-nos la nostra pròpia identitat.
Què en diuen
La ciutat de les il·lusions tracta la il·lusió, el mite, les mentides i la veritat. És una clàssica història sobre la paranoia de la guerra freda. Si no t’interessa, no tens cor! I sent així d’apassionant, també és una novel·la que ens planteja seriosament en qui confiem i per què.
L’escriptura té l’ardor generós i assenyat que fan de Le Guin una rara avis: una novel·lista de ciència-ficció que escriu per a gent molt madura.
La ciutat de les il·lusions és breu i trepidant, amb l'habitual economia de paraules de Le Guin que sempre he admirat i que com més fantasia èpica llegeixo, més aprecio.
La ciutat de les il·lusions tracta sobre un extraterrestre perdut a la Terra d’un futur llunyà. Totes [les novel·les del món d’Ekumen] parlen d'aïllament i cultura, i de les diferents coses que la gent pot triar fer quan està allunyada de la seva pròpia cultura i immersa en una altra