La coronació de l’edifici és la història d’una agonia, narrada en primera persona en forma d’un llarg monòleg, per un personatge que hi reviu el fracàs del seu matrimoni. Amb un paral·lelisme evident amb la vida de l’autor, que no dubta però a ficcionalizar moltes de les anècdotes i escenes del llibre, és un text que sorprèn per la modernitat de l’estil i la seva forma. Al mateix temps, és també una de les últimes obres majors d’un Strindberg ja malalt, on hi tracta els temes principals —la culpabilitat, el penediment i el desig de reconciliar-se amb el món—  que retrobarem en les seves obres de teatre més tardanes.  

Amb el suport de