Una bretxa del mal ha trencat l’harmonia entre la vida i la mort. La llum es consumeix en la foscor que amenaça Terramar. Els mags i els dracs s’obliden de les paraules i les persones deambulen apàtiques i desorientades, la seva existència ja no té sentit.
Arren, el fill del príncep d’Enlad, hereu del Principat de Morred, arriba a l’illa de Roke amb rumors sobre un perill desconegut. El Consell dels Savis de Roke debat sobre el Mal que intueixen i en Ged decideix viatjar amb l’Arren a la cerca de l’origen de les pertorbacions. Navegaran fins a la costa més llunyana, buscaran el regne de la mort per restaurar l’equilibri a Terramar sigui quin sigui el preu que exigeixi la seva gesta.
Què en diuen
Terramar es troba entre les obres de ciència-ficció i fantasia millor valorades de tots els temps, explorant qüestions tan importants com la moral, el poder o la identitat.
Aquesta idea del poder del llenguatge és deliciosa, i és un lloc on el món i el nostre Ged s’entrecreuen. Les paraules de Le Guin són màgiques. Beu d’aquesta màgia. Submergeix-t’hi. Somia-la.
Aquesta trilogia em va fer mirar el món d’una altra manera; va imbuir-ho tot amb una màgia molt més profunda que la màgia que havia conegut abans. Aquesta era una màgia de paraules, una màgia de parlar de les coses com són realment.