Més de vint anys després del Simposi Internacional de Literatura Pornogràfica i Obrera a la Universitat de Barcelona, Xavi troba una novel·la d’un altre dels estudiants assistents. L’obra segueix, aparentment, les conclusions que es van plasmar en aquell Simposi, la influència de la pornografia en les relacions socials. Però va més enllà: presenta uns personatges en el trànsit a la maduresa que reflexionen sobre com l’hegemonia cultural els condiciona la vida. La troballa d’aquesta novel·la provoca que Xavi decidisca cercar els seus antics companys i que descobrisca una visió alternativa de la seua pròpia joventut.

Amb La pornografia de les petites coses, l’escriptor valencià Joanjo Garcia es consolida com una de les veus destacades de la seua generació. Ho aconsegueix amb una obra que es construeix com un joc de nines russes per reflexionar sobre les ambicions i frustracions del jovent que va començar a militar políticament als anys noranta. Una novel·la, per tant, que voreja els límits de les convencions narratives per despullar uns personatges que ens parlen de nosaltres mateixos.