El llibre proposa una lectura històrica de com l’enfrontament que es va produir dins el bàndol republicà durant la Guerra Civil entre anarquistes i comunistes va tenir una traducció eloqüent en el cinema, concebut sovint com una arma de propaganda política. Tracta en particular de Laya Films, la productora del Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana, que va produir noticiaris (com Espanya al dia) i documentals durant els anys 1937 i 1938. El text descriu les cartelleres de Barcelona, els conflictes darrere els estudis de rodatge o les pel·lícules que s’hi van fer, alhora que reivindica personalitats tan fascinants com Joan Castanyer (col·laborador estret de Jean Renoir i amic de Picasso), Rosario Pi (primera cineasta catalana del període sonor) o Paco Elías (pioner del cinema sonor espanyol i quintacolumnista infiltrat al sindicat anarquista), i reconstrueix les vicissituds d’André Malraux durant el rodatge de L’Espoir a Catalunya els darrers dies de la guerra.