Iniciem aquest intercanvi de cartes parlant de la necropolítica: l’aplicació del poder polític i social per determinar qui pot viure i qui no, per discriminar entre vides possibles i vides descartables. Els seus afectats, aquells que les societats cataloguen com a improductius, excedents o descartables, o aquells a qui el sistema neoliberal desposseeix de les seves terres, de la salut dels seus ecosistemes, o dels seus cossos, del seu treball. Les polítiques migratòries d’Europa, els feminicidis massius, les interaccions d’Europa amb les seves excolònies i el Sud Global, o la manera com en molts llocs malalties infeccioses avui curables causen estralls, són manifestacions d’aquesta necropolítica, que és una forma de violència.

La tuberculosi, com succeeix amb d’altres de caràcter infecciós, revela aspectes del cos, de la medicina, de la frontera entre estar sa o no estar-ne, i ofereix tantes arestes que, si es contemplen en tota la seva complexitat, es pot obtenir un retrat de la vida d’avui: com es viu o es mor, es pateix, es tracta o s’oculta una malaltia diu moltes coses del món en què vivim.

Però la manera d’enfrontar-se a aquest paisatge de mort no és altra que l’oportunitat de forjar un comú, potser en primer lloc amb aquells que es consideren sobrants.