«A Terramar el protagonista hi fa un recerca, com fan molts joves: Com puc ser una bona persona? La majoria ens passem la vida buscant la resposta, perquè cada vegada que et sembla que has trobat el camí, el camí canvia.»
Ursula K. Le Guin
Les Tombes d’Atuan és un temple sagrat en una de les illes de l’imperi de Kargad. Els karguesos no són com la resta d’habitants de Terramar: són bàrbars de pell blanca, no creuen en els mags i desconeixen l’existència de les paraules veritables.
Amb només sis anys, la Tenar rebrà els honors d’una deessa; hereva d’un llinatge ancestral, regnarà com a Sacerdotessa Única a les Tombes d’Atuan. Però quin poder real tindrà? Governa la foscor, la por. La Tenar haurà de descobrir què significa exercir el poder de la llibertat d’elecció. La seva decisió serà una oportunitat de ser lliure i ahora pot canviar el destí de tota Terramar.
Què en diuen
Aquest és un llibre extraordinari. Les Tombes d’Atuan capten l’essència de la fantasia d’una manera que poques altres obres poden esperar assolir. Si l’objectiu de la fantasia és explorar l’interior —l’espai interior de l’ànima humana—, ningú no ho ha fet amb més èxit que Le Guin en aquesta novel·la.
La Tenar és el personatge més complex i acurat de tot Terramar i segurament també de tota l’obra de Le Guin.
Un escriptor menor hagués acabat amb el terratrèmol i el col·lapse de les Tombes d’Atuan, però la darrera part de la història aconsegueix elevar-lo creant un relat sòlid i ben arrelat.
Terramar es troba entre les obres de ciència-ficció i fantasia millor valorades de tots els temps, explorant qüestions tan serioses com la moral, el poder o la identitat.
Una obra mestra de la fantasia.
Les novel·les de Terramar no tenen edat, tracten problemes que tenim a qualsevol moment de la vida i poden ser llegides tant per adolescents com per adults.
No podríem tenir un Harry Potter si no hagués existit l’escola de mags de Terramar; Terramar va ser l’original, la més acurada, la millor.
El llenguatge, com s’espera de Le Guin, és sobri i precís, bonic en molts llocs, eficient com sempre. Els conflictes són, com en el primer llibre, més grans i més humans que la trama superficial de la història.
Si Terramar és un dels mons de fantasia més ben escrits de la literatura, també és un dels més racionals. La seva prioritat és la moral, la identitat i el poder. És una novel·la ambiciosa i fascinant. El poder d’escriptura de Le Guin i el seu domini del personatge es mostren en la seva màxima esplendor.