Per primera vegada es posen al descobert els documents que expliquen una de les facetes més desconegudes de la repressió franquista a Catalunya: la requisa patrimonial del moviment associatiu i obrer. L’espoli fou un mecanisme repressiu de primer ordre, en què convergien la voluntat política de castigar els enemics i l’interès econòmic dels afectes al Movimiento. L’estudi mostra l’abast i els efectes d’aquest espoli general, metòdic i ben planificat des de l’inici de la Guerra Civil per perpetuar-lo més enllà de la dictadura. A través seu comprovem com la persecució implacable de milers d’entitats ocasionà la destrucció gairebé irreparable del teixit i la dinàmica associativa existent fins aleshores. Aquest llibre corrobora la requisa de 298 propietats immobles pertanyents a 232 entitats extintes pel règim. Un cop decomissades, s’inclogueren en el patrimoni del nou Estat que, més o menys aviat, hi anà instal·lant les dependències dels seus organismes. Aquest procés queda revelat en l’anàlisi dels casos dels ateneus membres de la Federació d’Ateneus de Catalunya.

La història d’un mecanisme repressiu de primer ordre en què convergien la voluntat política de castigar els enemics i l’interès econòmic dels afectes al Movimiento sobre una xarxa cultural i associativa central de la cultura catalana, la dels ateneus. És una història de passat, i d’un passat recent, però també de present, perquè molts d’aquests expedients estan encara pendents de resoldre.