Pròleg de Lluís Llach

Que “L’estaca” és un himne global que s’ha cantat i es canta arreu del món és una realitat coneguda. Escrita el 1968, i prohibida des de 1969, primer va ser utilitzada contra el franquisme i després, fent un salt internacional, contra qualsevol tipus d’opressió. Sempre en contextos de combat democràtic, se l’han fet seva a les lluites de Polònia, Belarús, Occitània, País Basc, Tunísia…

“L’estaca” és una cançó que sempre ha lluitat contra les circumstàncies. Es va donar a conèixer en un EP de quatre cançons. Era l’última de la cara B, un lloc que no li augurava una gran promoció. A més, des del desembre del 1969 va ser sistemàticament prohibida. I va ser, precisament entre prohibicions, que “L’estaca” va créixer i es va convertir en himne. Primer contra el franquisme i després, fent un salt internacional, contra qualsevol tipus d’opressió. Va ser protagonista en l’ascens de Solidaritat a Polònia, i se segueix cantant a molts països, sempre en contextos de combat democràtic. Per això l’han fet seva a les lluites de Belarús, Occitània, País Basc, Tunísia…

La cançó de Lluís Llach s’ha assentat com un referent internacional cultural ineludible quan fem un repàs de les cançons de lluita. Ha conegut més de 400 versions en pràcticament tots els estils musicals i l’hem  sentida en més de 40 idiomes diferents. La seva vigència queda fora de tot dubte, ja que la immensa majo ria d’enregistraments “L’estaca” són del segle XXI i cada any n’apareixen més.

El llibre explica la història de “L’estaca” a Catalunya, però també i sobretot, la seva aventura internacional. Dona a conèixer qui i perquè la canta o l’ha cantat, què pensen de la cançó els seus intèrprets i quin significat té per ells. Una peça que seguirà sonant mentre hi hagi estaques per tombar.