Obra guanyadora del Man Booker Prize 2014
Dorrigo Evans recorda les seves vivències com a presoner dels japonesos en la construcció del Ferrocarril de la Mort durant la Segona Guerra Mundial. Una tasca que europeus i americans havien definit com a impossible i que el Japó vol acomplir per guanyar la guerra i controlar tota Àsia.
Dorrigo, responsable de la vida de més de mil homes, farà l’impossible per salvar-los del destí gairebé inevitable i acceptarà representar el paper de líder, d’exemple, que tots necessiten però que ell no creu que sigui.
En unes condicions infrahumanes, es resigna a sobreviure sense amor. Al camp de presoners intenta que els seus homes resisteixin el còlera, la fam i les tortures fins a l’endemà. Acabada la guerra i convertit en heroi, Dorrigo formarà una família i mirarà d’honorar i recordar els seus companys morts, però res d’això no importa si no pot estar amb l’única persona a qui ha estimat de debò.
Guardonada amb el Man Booker, el premi més important de la literatura en llengua anglesa, aquesta novel·la de Flanagan és una obra mestra de prosa precisa i fluida on l’horror, la bondat, el valor i la mentida creuen les vides dels protagonistes i no sempre en les circumstàncies esperades.
Què en diuen
Hi ha anys que el Man Booker el guanyen llibres molt bons, però aquest any l’ha guanyat una obra mestra.
La novel·la de Flanagan és una gran anàlisi sobre el que és ser un home bo i dolent alhora i, sobre tot, sobre com n’és de difícil viure després de sobreviure.
Dir que Flanagan ha creat un elaborat tapís seria elogiar en excés els tapissos. Hom s’adonarà, si no queda completament absorvit per la història, que l’assignació d’un temps als personatges, la certesa de la narració i la seguretat amb què la trama es deté i es llença, amb què l’autor juga amb el temps, són proeses de bravura
L’escriptura de Flanagan flueix com un riu, a vegades negre de fang, llot i cadàvers, a vegades brillant de llum de lluna. El perill és omnipresent, fins i tot després que cessi el combat; la natura és despreocupada i monumental amb les seves pluges i incendis. Les al·lucinacions causades per la privació, ja sigui fam o desig eròtic, són evocades sense embuts. Les històries de les víctimes del destí s’enganxen a l’ànima.
Flanagan emmotlla el temps al seu art de les maneres més captivadores. The Narrow Road to the Deep Noth [...] es mou amb fluidesa endavant i endarrere, canviant perspectives i llocs, mentanint-nos hipnotitzats però mai confusos.
Cap altre autor ens submergeix en “l’estranya i terrible ifinitat dels éssers humans” com ho fa en Flaganan.
Una simfonia de tendresa i amor, una commovedora història que atrapa el pes de tota una vida. Una obra mestra.
Sospito que quan rellegeixi aquesta magnífica novel·la em semblarà encara millor.
Una novel·la bella i devastadora.
Extraordinàriament bella, intel·ligent i perspicaç.
Una història devastadora, terrible i traumàtica, un testimoni indeleble sobre la vida dels presoners de guerra.