Premi Nobel de Literatura. Traducció de Joan Fuster i Josep Palàcios.
“Un dels grans manifestos humanistes”. The Times
L’home revoltat és un tractat filosòfic que analitza com i per què al llarg de la història l’ésser humà s’aixeca contra el poder. Publicat el 1951 i tan actual i revelador avui dia com ho va ser en aquell moment, el seu text ens interpel·la tant en la rebel·lia com en la revolta, que per a Camus han de ser vistes com un mateix fenomen manifestat en l’àmbit personal i social respectivament.
L’home revoltat és un estudi rigorós dels moviments i les doctrines dels últims dos segles, on Camus reflexiona sobre l’alliberament de l’home i la necessitat de defensar aquesta llibertat sense perjudicar els altres. Camus exposa les seves idees sobre els límits de la rebel·lia i el dret a la revolta com a prevenció de la tirania en nom de la llibertat.
Què en diuen
És una història completa de la rebel·lió moderna, un marc per considerar una sèrie de qüestions contemporànies, un llibre de referència per a altres autors interessants i una excel·lent demostració d’escriptura clara i rigorosa.
Camus va presentar un nou humanisme en aquest llibre. Va trobar esperança en la bellesa de la solidaritat que té les seves arrels en la dignitat de l'home, és a dir, que hi ha valor en la vida humana.
"Quin és el mecanisme de la controvèrsia? Consisteix a considerar l’adversari com un enemic, simplificant-lo en conseqüència i negant-se a veure’l. A aquell a qui insulto, ja no sé el color de la seva mirada, ni si arriba a somriure i de quina manera. Havent-se convertit en tres quartes parts encegats per la gràcia de la controvèrsia, ja no vivim entre els homes, sinó en un món de siluetes", ens alertava Camus ja el 1948, i somiem en aquest teatre d'ombres que són les xarxes socials d’avui dia, on cadascú, per por de trobar un oponent, prefereix perseguir cent enemics. "Estem asfixiant-nos entre les persones que pensen que tenen tota la raó", resumia l'escriptor.
Albert Camus aborda amb detectivesc afany els principals detonants que imprimeixen una perspectiva dissident al llarg de la història europea.
Camus repassa les històries d’aquests moviments amb una interpretació brillant i fèrtil dels conceptes del marquès de Sade, Baudelaire i The Dandys, Dostoievski, Nietzsche, Hegel i Marx, entre d’altres.
Un dels grans manifestos humanistes.