
Llengua materna es va publicar l’any 1984, any icònic pels amants de la ciència-ficció. Es tracta d’una distopia amb paral·lelismes amb El conte de la serventa de Margaret Atwood, que va veure la llum un any més tard. Llengua materna va estar nominada al Premi Locus l’any 1985 i sempre ha tingut una gran acceptació entre la comunitat literària, on se la considera una novel·la cabdal de la ciència-ficció feminista.
En un futur no gaire llunyà s’han derogat els drets de les dones: depenen en exclusiva dels homes i el seu paper en la societat és merament marital. Només a les Nissagues, poderoses famílies que ostenten el poder econòmic gràcies a la seva capacitat per negociar amb espècies alienígenes, tenen un major grau de consideració social. Tot i això, viuen sota el jou implacable dels homes, atemorides i sovint maltractades. Al cor dels Casals, les comunitats en les quals s’organitzen les Nissagues, s’hi troben les Cases Ermes; en aquest indret es forjarà la revolució de les dones.
Aquesta edició ve acompanyada d’un pròleg de la Bel Olid i d’unes notes finals de la Susan M. Squier i la Julie Vedder, textos imprescindibles per contextualitzar l’obra en l’època en què va ser escrita i dins del moviment feminista.
Il·lustració de coberta de Manu Gutiérrez.
Què en diuen
Aquest rabiós text feminista també és un experiment exemplar de ficció especulativa, que persegueix de manera implacable tant una hipòtesi científica com una hipòtesi ideològica a través de totes les seves implicacions socials, morals i emocionals.