Arran d’un suggeriment amistós, Joseph Conrad exposa, amb una admirable sinceritat, el seu retrat com a home i com a escriptor. L’autor es despulla del vel propi de la ficció novel·lesca i, indagant en la seva memòria, descriu, amb un gran detallisme, escenes íntimes rellevants per a ell. En aquest exercici autobiogràfic Conrad interpel·la directament el lector, mostrant-se ben conscient de la seva presència. Hi trobem una perfecta descripció de com ha nascut el seu món fictici en paral·lel a la seva condició d’escriptor, mentre que el relat de la seva formació vital –l’allunyament del món familiar i les primeres experiències al mar– alimenta les seves reflexions filosòfiques sobre la condició humana i el sentit de l’existència.
Què en diuen
Memòria personal reuneix pinzellades tan delicades com punyents de les tres vides que van convergir en Joseph Conrad: el jove nascut en una família de l’aristocràcia rural polonesa, l’home que va servir durant vint anys la marina mercant britànica i l’escriptor de ficció consagrat.
El llibre és un magnífic exercici d’estil que fascinarà els lectors de memòries, dietaris i assajos literaris per l’altíssima qualitat de la seva prosa i la intel·ligència de les seves observacions.