Aquesta és la història de Moor Park. I aquesta és també la història d’una amistat. En el decurs dels seus llargs passejos pels parcs londinencs, Jack Toledano explica al seu amic Damien Anderson els seus progressos en l’escriptura del que ha de ser el llibre de la seva vida. Al voltant de l’escriptura d’aquest llibre sorgeixen temes com la història de la família de Jack, les idees sobre els fets de llegir i escriure o les paradoxes i contradiccions del nostre temps, que, com el mateix Jack, té aspiracions clàssiques però un temperament romàntic. Els episodis i els temes es succeeixen embolicant el lector en unes reflexions que són les de Jack Toledano i que també són les nostres. I Jardins i passejos i converses i Londres. I llenguatge i societat i art i literatura i crear i escriure i contradir-se. I protestantisme i catolicisme i opinar i jutjar. I Bernhard i Beckett i Kafka i Swift i Sterne i Chaucer i Dante. I cavalls i ximpanzés i criptògrafs i científics i …
Què en diuen
“No tenim suficients adjectius de lloança per a Moo Pak. En qualsevol cas, com diu Toledano, o Josipovici, els adjectius són “la mort de la narració.”
“Un tour de force per una cultura tan seriosa com llunàtica. Molt divertit i profundament seriós. Una novel·la sobre un geni creatiu que et fa creure en el seu art. Malgrat el seu monstruós egoisme i les seves teories trastornades, un acaba encapritxant-se amb ell i al final no pot fer res més que aplaudir.”
"Moo Pak em va recordar la riquesa i la tossuderia de l’Anatomia de la malenconia de Robert Burton, una obra que sempre m'acompanya. La inspiració i l'excel·lència de la novel·la de Josipovici ha aconseguit que es faci un lloc al costat de la de Burton."