Una història sobre la majoria d’edat i una poderosa exploració de l’imperialisme cultural. Neguit permanent dibuixa el viatge de creixement personal de la Tambudzai en una nació també jove, Zimbàbue.
Coincidint amb els darrers embats de les lluites contra el règim colonial de minoria blanca, la Tambudzai, una camperola de tretze anys, comença els estudis. Sobre l’esquena li reposen les esperances econòmiques d’una extensa estructura familiar patriarcal i, per dins, li crema el desig d’independència.
La lluita de la Tambu per alliberar-se de les limitacions del seu poble i accedir a l’escola de la missió també és el retrat d’una nació que experimenta les tensions entre tradició i modernització, africanisme i europeisme, entre una situació tutelada i oprimida i una condició adulta i autònoma.
Què en diuen
«Som davant d’una de les obres més significatives de la literatura africana del segle XX.»