Pròleg d’Antonio Garcia, vaguista de Panrico

L’11 de novembre de 1975, l’intent d’acomiadament d’un treballador va desencadenar una de les vagues més dures de la història recent dels Països Catalans, la vaga de laforsa a Cornellà de Llobregat.

Sota l’eslògan “O tots o cap” els treballadors de laforsa, amb un ampli recolzament a Cornellà i arreu de la comarca, van aguantar 106 dies d’una vaga considerada “il·legal”, després dels quals l’empresa es va veure obligada a readmetre els 157 treballadors acomiadats.

És en aquest marc on podem situar la famosa frase d’un general de l’exèrcit franquista: «Espanya té dos problemes: eta i Cornellà». Això ens permet comprendre la rellevància política que va prendre el conflicte, esdevenint un veritable maldecap per l’agonitzant règim.

40 anys després, tres dels protagonistes d’aquesta gesta de la classe treballadora catalana ens relaten l’inici, el desenvolupament i el desenllaç de la vaga, però no per deixar-nos un document per tancar la lluita obrera a la vitrina de la història:

«En aquests temps que vivim, on el pensament únic i el mercat únic ho engoleixen gairebé tot, és comprensible d’entendre que no estiguin de moda els termes lluita de classes, acumulació capitalista o plusvàlua. S’intenta, des de l’aparador d’aquest pensament, emmotllar les formes de lluita, que és tant com posar parets en un camp. Però com que la lluita continua i les seves formes són inesgotables, serveixi aquest treball com a una aportació més a la lluita de la nostra classe que, sense treva ni descans, malgrat la despietada repressió a què continua sotmesa, cada dia es manté en diverses latituds del nostre planeta perquè així ho exigeixen les causes que les originen: les cada cop més grans desigualtats socials.»