Ovidi Montllor fou un creador en majúscules. Una veu crítica i autocrítica silenciada
als anys vuitanta però que avui és admirada i reivindicada com mai, també
per les generacions que no el conegueren en vida. Des de la infantesa en blanc i
negre de l’Alcoi de la postguerra fins a la convulsa i vibrant Barcelona de la joventut
i la maduresa, aquesta obra s’endinsa per les diferents facetes d’aquest treballador
de la cultura: teatre, cinema i cançó. Però també poesia. Perquè l’Ovidi
no només va escriure lletres de cançons que formen part de la nostra memòria
col·lectiva: també ens va deixar al voltant de quatre-cents poemes, una part dels
quals són publicats en aquest llibre per primera vegada. Així mateix, des de la
seua convicció que la poesia és una arma de transformació social, va dur a terme
una ingent tasca de difusió popular d’autors com Joan Salvat-Papasseit, Pere
Quart, Joan Fuster, Blai Bonet o el seu amic Vicent Andrés Estellés.
A Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula, l’alcoià Jordi Tormo s’ha submergit
en els arxius, els llibres i els cercles personals de l’Ovidi per rescatar
poemes i imatges. També, els lligams amb els poetes esmentats i les vivències
compartides amb amics i familiars com Toti Soler, Jana Montllor, Antoni
Miró, Isabel-Clara Simó, Neus Solsona, Pilar Aymerich, Montserrat Roig, Alfred
Luchetti o Manel Rodríguez-Castelló. El resultat és aquest petit tresor ple de
versos i fotografies que ens descobreixen el seu vessant més emotiu: el de treballador
apassionat de la paraula.