Soc la guitarra de l’Ovidi Montllor.

He vist fàbriques, escenaris, somnis i silencis.

I ara t’ho vull contar: la vida d’un home que va fer de cada cançó una barricada d’amor i de llibertat.

Perquè l’Ovidi no va arribar a aquest món per agradar: va arribar-hi per a remoure’ns.

Per fer-nos pensar, per fer-nos riure, per fer-nos cantar.

I, encara avui, si pares bé l’orella, la seva veu et despertarà.