Passejades nocturnes és un assaig semiautobiogràfic en el qual Dickens assumeix la identitat d’un home que pateix d’insomni i que troba remei a aquesta aflicció tot caminant de nit pels carrers de Londres fins a l’alba, quan retorna a casa. Hi descriu la gent que troba i els llocs que veu en aquestes passejades, assumint la identitat del «Sensellar», que li permet identificar-se de forma més estreta amb altres noctàmbuls i amb la població dels sensesostre de la ciutat. El narrador recorre molts dels edificis públics del Londres de mitjan segle XIX, però no és pas l’itinerari d’un turista el que ens proposa. De nit, tot es transforma, i el narrador travessa el riu Tàmesi com si fos el llindar d’entrada en un altre món, convidant-nos a veure una gent que altrament seria invisible. El volum inclou altres textos publicats per Dickens sobre Londres, una ciutat que estava aleshores en plena transformació demogràfica, econòmica i social. Amb una mirada compassiva posada sobretot en la població pobra i marginal de l’East End, l’excepcional capacitat narrativa i la vivesa pel detall de Dickens no només ens fan reviure aquell món, sinó que conviden a una reflexió plenament contemporània sobre els problemes de la gran ciutat.  

Deia l’escriptora Zadie Smith, a propòsit de la seva pròpia escriptura: «Fos allà on fos, quan m’endinsava en el Londres del segle XIX, sempre acabava topant-me amb Dickens —tots els camins em portaven cap en Charles. Semblava que no hi havia cap olla del segle XIX on ell no hagués ficat el dit.»