La precarietat laboral és una realitat que les darreres dècades s’ha estès com una taca d’oli a la majoria de la classe treballadora. El treball, que anteriorment era sinònim d’una vida digna i estable per la majoria, avui significa mantenir-se en la precarietat. En aquest context de desigualtat creixent ha emergit el pobretariat, un sector de la classe treballadora que, tot i tenir feina i ingressos, viu en la pobresa material.

Amb una mirada que combina l’anàlisi i la proposta, l’autor reivindica l’existència la classe treballadora i la vigència i necessitat de propostes polítiques de classe. Recorda que no ha desaparegut sinó que ha estat fragmentada i és profundament heterogènia: «Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera?» i «Un sol poble» formen part d’una discussió necessària, de la mateixa manera que diferenciar la situació de la dona treballadora o el jovent. L’obra també aborda qui és classe treballadora avui i es diferencia classe, consciència de classe i consciència política.

Pobretariat analitza amb precisió com s’ha construït la precarietat laboral a través de contrareformes laborals i canvis en la producció i el treball, factors que han perpetuat una despossessió sistemàtica de drets. Aragonés defensa la necessitat d’una resposta política emancipadora, allunyant-se de l’esquerra rància que no vol totes les lluites i dels sectors progressistes que no volen que la classe formi part de les lluites. La crisi de la subjectivitat de classe i la manca de consciència política no poden ser justificacions del mal menor, sinó punt de partida d’anàlisi de la realitat.