El desconegut autor Emiel Steegman s’inventa una excusa per cancel·lar un sopar amb col·legues estonians. “Moments difícils per a la família.” Una frase gastada i vaga però que transmet urgència. Però el pensament que aquests “moments difícils” puguin ser investigats en el futur pel seu biògraf el corcora, fins que es converteix en una idea brillant per a la seva nova novel·la. Steegman decideix que, per primer cop a la seva vida, ha arribat l’hora d’embrollar-se en una batalla literària. Fins que una tarda la seva filla Renée s’adorm i no torna a despertar-se.
Post Mortem, la nova gran novel·la de Peter Terrin i la primera en centrar-se en un moment dramàtic de la seva pròpia vida, és una obra tan intensa com ingeniosa sobre l’entusiasme d’un escriptor, l’amor d’un pare i la por a perdre el control sobre la pròpia vida després de la mort. El llibre en sí és una astuta interacció entre la realitat i la imaginació que porta al lector agafat de la mà per un laberint de miralls literari. Una situació sorprenent constituieix l’arrel d’un tour de force narratiu.
Què en diuen
Un ric i enginyós llibre, meravellosament construït.
Una novel·la sobre un autor que gela la sang. Una novel·la sense parell. Impressionant. Una veritable sala de miralls.
Un escriptor que escriu sobre un escriptor que escriu sobre un escriptor que escriu. Això és Post Mortem de Peter Terrin. Però encara hi ha molt més.
Preguntes, preguntes, preguntes. Per tal de trobar les (possibles) respostes cal, amb el llibre a la mà, meditar sobre l’especial, terrorífic i meravellós món de Peter Terrin. Terrin ja és lloat per la premsa internacional. Ara és el torn dels lectors per afanyar-se a conèixer aquest autor kafkià
Peter Terrin està entre el grapat d’autors realment interessants. [...] La genialitat del llibre rau en els seus personatges principals, descrits a vegades amb innocencia, sempre amb amor. Peter Terrin escriu com un misàntrop que no pot odiar la gent
En els últims anys, molts escriptors han fet servir una prosa extremadament franca per parlar de la mort d’una persona estimada, d’un pare, una mare, un fill, i posar les seves memòries sobre paper. Però Peter Terrin ho fa d’una manera diferent: es deixa endur pels seus records i juga obertament amb realitat i ficció
Nopca: “El missatge de 'Postmortem' és d’esperança?“
Terrin: “Sí. El meu llibre és ple d’esperança, fe i amor.”
Una novel·la potser difícil al principi, però que va atrapant el lector fins que no pot fugir de l’estil clar però alhora ple de misteri de l’autor.
Aquesta aposta per l'autobiografia a la part central de la novel·la permet que la seva filla i tots els lectors "coneixin el més important de mi en el llibre més important que he escrit"