Aquest és un llibre escrit des del sobiranisme. Però no està pensat per agradar a tothom dins d’aquest espai. A banda de l’anàlisi sobre les arrels del Procés, el llibre critica durament la resposta de l’estat espanyol a l’embat independentista. El sobiranisme català va plantejar una sèrie de preguntes a la democràcia espanyola, i qui hi va respondre, en canvi, fou l’estat espanyol, amb una resposta autoritària, no homologable a les que altres democràcies avançades han donat a reptes semblants. El llibre fa una dissecció crítica, també, d’altres respostes al Procés: la que ha promogut la polarització interna a la societat catalana, i la que ha quedat ancorada en una lectura idealitzada del vell catalanisme. Però també revisa críticament i planteja objeccions de fons a algunes de les decisions i maneres de fer de l’independentisme durant el Procés. L’objecció principal és a la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017: no només perquè no es donessin les condicions per fer-la efectiva, sinó perquè estava mancada de la legitimitat suficient. La tesi que defensa l’autor és que l’independentisme ha de superar aquella etapa, i ha de posar al centre de la seva estratègia la necessitat de comptar amb un suport clarament majoritari.

En aquest assaig polític el lector no hi trobarà una crònica periodística, ni un testimoni en primera persona dels anys del Procés, sinó una reflexió sobre què ha passat i per què, i també el plantejament d’algunes hipòtesis sobre solucions i camins de futur possibles.