Juan Antonio Hinojosa, delegat local de la Falange a Figueres, apareix brutalment assassinat al seu llit una nit de 1958. Està mig nu i algú li ha clavat al crani un crucifix molt pesant i li ha lligat un cinturó al coll. El pis és ple com un ou d’abastaments de tota mena que contrasten de manera força obscena amb la precarietat i la grisor de l’època.

A l’escena del crim són enviats dos inspectors: Carlos Iríbar, de la Brigada d’Investigació Criminal, i Rogelio Lopera, de la Político-Social. El primer, un home compromès amb la justícia que intenta oblidar les ferides de la guerra civil, malda per descobrir la identitat de l’assassí. El segon, en canvi, despietat i carregat d’odi contra els catalans i els republicans, es dedica a sabotejar la investigació amb prepotència casernària. Dos homes amb interessos contraposats i una pregunta: som davant d’un cas polític, econòmic, passional o d’una venjança?

Després de Torn de nit (2012), Remor de serps (2013) i Ginesta per als morts (2014), Agustí Vehí torna a «crims.cat» amb Quan la nit mata el dia, una novel·la que, com ja és habitual en l’escriptor, combina magistralment esdeveniments històrics amb elements de gènere negre.